PAG 125 ACTIVITATS 8 i 9

L E S   T A R G E T E S

8. Per què utilitzar la targeta de dèbit és el mateix que utilitzar un caixer automàtic?

Perquè tant els diners de la targeta de dèbit com el que treus d'un caixer automàtic surten dels diners que hi ha al compte bancari.

9. Quines prestacions ofereix la targeta de crèdit en relació amb la de dèbit?

La targeta de crèdit permet realitzar pagaments o obtenir dieners, fins al limit fixat, sense la necessitat de tenir fons al compte bancari en aquell moment.

Els diners d'aquesta targeta són una prestació del banc.

...

PAG 122 ACTIVITATS 6 i 7

R E L A C I O N S   B A N C A R I E S

6. Per què els productes bancaris són font de drets i obligacions?

Perquè es un contracte entre l'entitat financera i una persona.

7. Per un client bancari, quan serà més fàcil negociar les condicions dels seus productes bancaris en una mateixa entitat?

Abans de que passin dos messos.

...

U7 ACTIVITAT 1

E L S   D I N E R S

Molts llibres de text defineixen els diners com “tot allò que compleix les funcions dels diners”, en el que ve a ser una definició força circular. Però és cert que definir el diner és més difícil del que sembla, perquè el cert és que la condició de diners no és absoluta, ho és o no ho és, sinó que més aviat, les coses son “una mica” diners o “bastant” diners... estrany, oi? Ara que ja hem parlat a classe, reflexiona sobre si consideraríem diner o no els següents ítems, tot raonant la teva resposta...

- Un bitllet de 50 €. Bastant
- Una targeta de crèdit. Bastant
- Un taló bancari de 500 €. Bastant
- Un autògraf de Eduard Punset. Una mica.
- Els teus coneixements d’anglès. O, bé, els d’algú que en sàpiga. Una mica.
- Un dipòsit a la vista amb 600 €. Bastant.
- Un autògraf de Lionel Messi. Bastant
- Un quadre de Velázquez. Bastant
- Mig kilogram d’or. Bastant
- Un bitllet de 100.000.000.000.000 dòlars zimbauencs. Una mica.

...

PAG 119 ACTIVITATS 2, 3 i 4

C O M P T E S   B A N C A R I S

2. Quina és la funció de bancs i caixes al mercat de diners?

Els bancs i caixes són empreses intermediàries al mercat de diners, intenten captar l'estalvi de les famílies per canalitzat-lo cap a altres finalitats. 

Ofereixen diferents productes o actius financers que busquen adaptar-se a les necessitats o característiques dels seus clients.

3. Per què diem que els dipòsits bancaris funciones com un "suport operatiu"?

Perquè permeten operar amb xecs, retirar diners de caixers o domiciliar rebuts.

4. Quin és el principal inconvenient de la banca online?

El principal inconvenient de la banca online és els perills propis del món informàtic.

...

U6_ACTIVITAT 6

E L S   D E U T E S  ( I I I )

Els crèdits ràpids son crèdits per imports baixos i amb períodes de devolució curts. Al llibre de text parla de que son poc recomanables, donada la seva TAE “prohibitiva”. Farem una gira per alguns dels llocs que ofereixen aquesta mena de crèdits.
Totes aquestes pàgines disposen de “simuladors” que informen de les condicions però, sobre tot, del cost que suposen els seus serveis pels clients. Examina les seves ofertes i omple la graella:

A continuació, imagina que et calen: 

a) 500 euros, que tens intenció de tornar en un mes.

Cashper o OKMoney.

b) 3.000 euros, que tens intenció de tornar en un mínim de 3 mesos.

Cofidis o Fleximoney.

...

U6_ACTIVITAT 5

E L S   D E U T E S ( I I )

La T.A.E., Taxa Anual Equivalent, és una eina que ens permet comparar el cost de diferents productes financers de passiu, combinant en un únic percentatge el tipus d’interès nominal, més les despeses o comissions implicades en l’operació. Això és molt important, perquè un tipus nominal interessant pot transformar-se en una TAE molt elevada, si les despeses i les comissions son importants.

Per veure com les comissions i despeses poden modificar el cost d’endeutar-se, vés a aquest calculador de TAE i esbrina quina TAE correspon a cadascuna de les següents operacions: 

 a) Un préstec de 25.000 € a tres anys, pel qual ens cobraran un interès nominal anual del 4%, sense comissions.
b) Un préstec de 25.000 € a tres anys, pel qual ens cobraran un interès nominal anual del 4% i unes despeses de 50 €
c) Un préstec de 25.000 € a tres anys també, amb els mateixos interessos i però amb el triple de despeses que l’anterior: 150 €
d) Un préstec de 25.000 € a tres anys, amb idèntiques interessos i despeses que l’anterior però amb una comissió addicional del 0,5%

a) Què és un “descobert en compte bancari”? I un “crèdit ràpid”? Per què no son deutes
gaire recomanables?
Es que el banc et presta diners i el teu compte bancari es queda en numeros vermells. No hi ha contracte firmat devant d'un notari.
Es un prestec concedit pel banc sense contracte.
No és gaire recomanable per que l'interes es molt alt

b) Quin nivell d’endeutament és recomanable, segons el llibre de text? Hi estàs d’acord?

...

U6_ACTIVITAT 4

E L S   D E U T E S  ( I )

Moltes famílies viuen la seva hipoteca amb angoixa. En molts casos, l’hipoteca serà l’operació financera més important a la que s’enfrontaran durant la seva vida. El contracte hipotecari es converteix, en moltes ocasions, en una càrrega feixuga, amb les famílies amb la sensació que treballen pels bancs...

Cal, per tant, examinar amb cura on ens fiquem quan signem una hipoteca. Existeixen molts simuladors d’operacions financeres, que ens permeten fer-nos una idea general de les quantitats involucrades, com per aquest simulador de quotes de préstecs hipotecaris del diari econòmic Cinco Días. Fes-lo servir per examinar el cost d’alguns préstecs hipotecaris diversos, d’acord al que s’indica a la taula següent:

Pren nota, en cada cas, de quina resulta la quota mensual i quin serà el cost total (devolució del préstec + interessos) de l’operació.

Obre un nou post al bloc, enganxa la taula anterior i contesta les següents qüestions:

a) Com canvia la quota a mesura que augmenta la durada del préstec?
A mesura que aumenta la durada la quota disminueix.

b) Com canvia el cost total de la hipoteca a mesura que augmenta la durada del préstec? 
Augmenta per que pagues interes pels diners que deus.

c) Saps què vol dir que una hipoteca és a tipus variable? 
Significa que l'interes pot baixar o pujar, com l'euribor.

d) Busca informació sobre el problema de les clàusules-terra a les hipoteques. Explica breument en què consisteix aquest problema.
Les clausules-terra eren una interes minim tope limit per sota del cual l'interes no pot baixar per molt que baixi l'index variable. Ara s'ha considerat abusius.

...

U6_ACTIVITAT 3

L E S   I N V E R S I O N S   ( I I I )

El conjunt dels productes financers en que col·loquem els nostres estalvis rep el nom de “cartera” d’inversions.
Farem, però com si tinguéssim diners suficients com per tenir-ne una d’aquestes. Ajusta’t el nus
de la corbata, posa’t bé el Rolex i atén: el rendiment d’aquest últim any de la teva cartera
d’inversions, correctament diversificada, és el següent:

Per calcular la rendibilitat d’una inversió qualsevol, cal seguir les següents passes: 

a) Suma els interessos i/o dividends al valor actual de la inversió (o a l’import de la venda, si has desinvertit)

Lletres del tresor: 103.000
Accions Telefònica: 127.500
Accions Abengoa: 72.000
Accions Santander: 42.300
Fons Inversió renda fixa: 112.500
Fons Inversió renda variable: 33.250

b) Divideix aquesta quantitat de diners entre la inversió inicial

Lletres del tresor: 1,03
Accions Telefònica: 1,0625
Accions Abengoa: 0,9
Accions Santander: 1,0575
Fons Inversió renda fixa: 1,022727272727273
Fons Inversió renda variable: 1,108333333333333

c) Multiplica per 100

Lletres del tresor: 103
Accions Telefònica: 106,25
Accions Abengoa: 90
Accions Santander: 105,75
Fons Inversió renda fixa: 102,2727272727273
Fons Inversió renda variable: 110,8333333333333

d) Resta 100

Lletres del tresor: 3
Accions Telefònica: 6,25
Accions Abengoa: -10
Accions Santander: 5,75
Fons Inversió renda fixa: 2,2727272727273
Fons Inversió renda variable: 10,8333333333333

e) Ja ho tens! El resultat és la rendibilitat obtinguda, en percentatge! Fàcil, oi?


Calcula el rendiment obtingut.

a) en cadascuna de les inversions, separadament.

Lletres del tresor: 3%
Accions Telefònica: 6,25%
Accions Abengoa: -10%
Accions Santander: 5,75%
Fons Inversió renda fixa: 2,2727272727273%
Fons Inversió renda variable: 10,8333333333333%

b) en les inversions de renda variable.

Renda variable: 1,87%

c) en les inversions de renda fixa.

Renda fixa: 2,62%

d) en el total de les inversions realitzades.

Total: 2,2%

...

U6_ACTIVITAT 2

L E S   I N V E R S I O N S ( I I )

Ha trigat un temps, però finalment, ho has aconseguit! La teva primera feina! Avui és el teu primer dia com assessor financer a Bofarull, Bofarull i Bofarull Inversions. La teva feina és aconsellar els clients sobre què fer amb els seus diners. Després de conversar informalment amb ells, obtens la següent informació...

CLIENT 1: Srs. Gromenauer. Han rebut una herència de 35.000 €, que han pensat estalviar per d’aquí a uns 10 anys, quan els nens vagin a la universitat. Tenen ingressos regulars i disposen d’altres estalvis que els permeten gaudir de certa tranquil·litat econòmica.

1. Rendibilitat baixa, seguretat alta, liquiditat baixa.
2. Una obligació a 10 anys.

CLIENT 2: Sra Jander. La sra. Jander, jubilada de no fa gaire, ha reunit 80.000 €, fruit de tota una vida d’esforços. Li ha quedat una pensió de jubilació relativament petita. Aspira a no passar problemes durant aquesta nova etapa vital

1. Rendibilitat moderada, liquiditat moderada, seguretat mitjana.
2. Invertir en un fons d'inversió que li generi beneficis segurs i diversos com dividends ingressos dels interessos.

CLIENT 3: Sr. Piticaun. El Sr. Piticaun disposa de 25.000 €. La seva voluntat és “posar-los a treballar”, és a dir, treure un rendiment. No l’importa assumir riscos, diu, però vol assegurar-se que podrà recuperar els diners ràpidament en cas necessari.

1. Rendibilitat  alta, seguretat baixa, liquiditat alta.
2. Invertir en reenta variable: borsa.

CLIENT 4: Sr. Apeich. Un noi de 4rt de la ESO. Disposa de 300.000 €, fruit d’un afortunat bitllet de loteria. No té ni idea de què fer amb els diners.

1. Rendibilitat baixa/moderada, seguretat alta/moderada, liquiditat baixa/moderada
2. Diversificar els diners.

...