⇣ ⇣ ⇣ ⇣
UNITAT 1
Econimia: L'economia és la ciència que s'ocupa de
la
manera com les persones administrem els recursos
escassos amb els quals satisfem les nostres necessitats.
manera com les persones administrem els recursos
escassos amb els quals satisfem les nostres necessitats.
Escassetat econòmica: És la sensació de carència
de recursos en relació a les necessitats de les persones.
de recursos en relació a les necessitats de les persones.
Necessitats: La necessitat és el sentiment de manca que
experimenta un organisme i que activa el seu desig
d'obtenir allò que li falta.
experimenta un organisme i que activa el seu desig
d'obtenir allò que li falta.
Cost d’oportunitat: És el valor, mesurat o no en diners,
d'allò a què renunciem cada vegada que prenem una desició.
d'allò a què renunciem cada vegada que prenem una desició.
Costos irrecuperables: Són aquells que pertanyen al passat
i que, per tant, no haurien d'influir en les noves decisions.
Anàlisi marginal: Sospesa els costos addicionals i els
beneficis addicionals d'una decisió ja presa.
Incentiu: És allò que indueix unna persona o agent a
actuar d'una manera determinada. Pot ser tant una
recompensa com un càstig.
Teoria econòmica: És un conjunt d'hipòtesis que
Macroeconomia: Se centra en el comportament
individual de families, empresses i sector publi, i en
com es relacionen entre si.
Microeconomia: Estudia el comportament global de
l'economia com a resultat de la interaccio entr els agents
economics. Això es mesura mitjaçant indicadors com el
nivell general de preus, taxa d'ocupació, les esportacions, etc.
⇣ ⇣ ⇣ ⇣
.
i que, per tant, no haurien d'influir en les noves decisions.
Anàlisi marginal: Sospesa els costos addicionals i els
beneficis addicionals d'una decisió ja presa.
Incentiu: És allò que indueix unna persona o agent a
actuar d'una manera determinada. Pot ser tant una
recompensa com un càstig.
Teoria econòmica: És un conjunt d'hipòtesis que
pretenen reproduir aspectes d'una realitat
econòmica i els teoremes obtinguts a partir
d'elles mitjançant càlculs lògics.
d'elles mitjançant càlculs lògics.
Macroeconomia: Se centra en el comportament
individual de families, empresses i sector publi, i en
com es relacionen entre si.
Microeconomia: Estudia el comportament global de
l'economia com a resultat de la interaccio entr els agents
economics. Això es mesura mitjaçant indicadors com el
nivell general de preus, taxa d'ocupació, les esportacions, etc.
Capitalisme: És un sistema econòmic en què els
mitjansde producció són, en la seva majoria,
propietat privada, i en què el capital s'inverteix
en la producció, distribució i el comerç dels béns
i serveis per tal 'obtenir guanys o el benefici
màxim en un mercat lliure i competitiu.
Lliure mercat: El sistema en el qual el : preu dels
béns o serveis s'acorda amb el consentiment entre
els venedors i els consumidors, mitjançant
les lleis de l'oferta i la demanda.
Economia positiva: Es limita a descriure la realitat
del que succeeix, com si parléssim de la caixa
negra d'un avió. Són dades que no generen
cap mena de controvèrsia.
Economia normativa: És el conjunt de teories,
opinions o previsions que es generen a partir
de les dades de l'economia positiva i que
responen a judicis interpretatuis o de valor.
Per tant, tenen un alt grau de subjectivitat.
Planificació central: És aquella en què les decisions
de les autoritats (generalment les dels governs),
determinen l'assignació dels recursos
escassos i disponibles en tal
economia.
Liberalisme econòmic: Quan l'economia s'autorregula
sens cap intervenció per part de l'Estat i que reclama
doncs que aquesta sigui mínima o si pot ser nul·la.
⇣ ⇣ ⇣ ⇣
.
UNITAT 2
Factor de producció: Són els elements bàsics que
s'empren en la producció i distribució de béns i
serveis.
ꜜ
Terra: Provenen de la natura. Aquest terme s'usa en un
sentit ampli que abraça, a més del terreny cultivable i
urbà, els recursos del sòl i del mar, aixì com els
minerals o la pesca.
Treball: És tota activitat humana remunerada, física o
intel·lectual, que intervé en el procés productiu. Encara
que les societats modernes estiguin molt mecanitzades o
informatitzdes, no és possible fer anar un ordinador o
recol·lectar una collita sense la intervenció d'una
persona com a mínim.
Capital: Són els béns que són titularitat de l'empresa i que
es divideixen en dos grans grups: d'una banda, els diners i,
de l'altra, els elements físics o equips que s¡utilitzen el la
producció i distribució dels béns i serveis (com ara
edificis, maquinària, mobiliari i ordinadors, entre
d'altres).
Factor de producció: Són els elements bàsics que
s'empren en la producció i distribució de béns i
serveis.
ꜜ
Terra: Provenen de la natura. Aquest terme s'usa en un
sentit ampli que abraça, a més del terreny cultivable i
urbà, els recursos del sòl i del mar, aixì com els
minerals o la pesca.
Treball: És tota activitat humana remunerada, física o
intel·lectual, que intervé en el procés productiu. Encara
que les societats modernes estiguin molt mecanitzades o
informatitzdes, no és possible fer anar un ordinador o
recol·lectar una collita sense la intervenció d'una
persona com a mínim.
Capital: Són els béns que són titularitat de l'empresa i que
es divideixen en dos grans grups: d'una banda, els diners i,
de l'altra, els elements físics o equips que s¡utilitzen el la
producció i distribució dels béns i serveis (com ara
edificis, maquinària, mobiliari i ordinadors, entre
d'altres).
ー
Renda: Representa el valor o preu que es paga per
l'utilització d'un recurs productiu en un període de
temps determinat.
ꜜ
l'utilització d'un recurs productiu en un període de
temps determinat.
ꜜ
Lloguer: Si prové dels recursos naturals.
Interès: Si el seu origen és el capital.
Salari: Si prové del treball.
⇣ ⇣ ⇣ ⇣
.
UNITAT 3
⇣ ⇣ ⇣ ⇣
.
UNITAT 3
Tecnologia: És la manera com es combinen els diferents
recursos productius disponibles per tal d'obtenir un bé o
servei.
recursos productius disponibles per tal d'obtenir un bé o
servei.
Eficiència tècnica: Ens indica que no s'estan
desaprofitant recursos. És a dir, que no podem
produir una quantitat de productes amb menys
recursos.
Eficiència econòmica: És seleccionar la més barata
de les tecnologies eficients o, si de cas, de les
disponibles.
Productivitat:
Producció (Q) / Unitats de treballl (L) =
= Q/L
Cost fix: Són aquells que no varien encara que canvii
la quantitat produïda.
Cost variable: Són aquells costos proporcionals al nombre
d'unitats que es produeixen.
Ingressos: Són el valor monetari que reben les empreses per
les vendes dels seus béns i serveis.
Benefici empresarial: És la diferencia entre els ingressos totals
que obté de la venda dels seus productes i els costos
totals que gasta en la seva producció,
⇣ ⇣ ⇣ ⇣
.
UNITAT 4
Cost fix: Són aquells que no varien encara que canvii
la quantitat produïda.
Cost variable: Són aquells costos proporcionals al nombre
d'unitats que es produeixen.
Ingressos: Són el valor monetari que reben les empreses per
les vendes dels seus béns i serveis.
Benefici empresarial: És la diferencia entre els ingressos totals
que obté de la venda dels seus productes i els costos
totals que gasta en la seva producció,
⇣ ⇣ ⇣ ⇣
.
UNITAT 4
Departament d’aprovisionament: Controla la compra
de material, axí com el seu emmagatzematge.
Departament de producció: Elabora el producte que
és l'objecte de
l'activitat empresarial mitjançant
la transformació de
matèries primeres i alres
béns.
Departament de RRHH: Organitza i gestiona
l'equip humà.
Departament de màrqueting: S'encarrega de
tot allò que té
relació amb la comercialització
i distribució del producte.
Departament d’Inversió i Finançament: Capta els
fons
necessaris per a l'adquisició i manteniment
de les inversions
i infraestructures necessàries.
Departament de direcció, organigrama: Organitza
i coodina la resta
d'àrees per tal d'assolir els
objectius fixats.
Responsabilitat social corporativa: És una manera de
dirigir
les empreses basat en la gestió dels impactes que
la
seva activitat genera sobre els seus clients, empleats,
accionistes, comunitats locals, medi ambient i
sobre la societat en general.
Ètica empresarial: Analitza els principis ètics i
morals
que sorgeixen en el món dels negocis.
Paradís fiscal: És un territori on certs impostos
són molt
baixos o no existeixen.
⇣ ⇣ ⇣ ⇣
.
UNITAT 5
Educació financera:
Estalvi: El consum futur gracies a l'ingres present.
Inversió:
Deute: El consum present gracies a ingressos futurs.
Pressupost: És un pla financer personlitzat que ens ajuda
a controlar les despeses i a treure el màxim profit dels
ingressos.
Despeses fixes obligatòries: No es poden deixar de
pagar ni es pot variar el seu import.
Despeses variables necessàries: Es poden reduir
però no eliminar.
Despeses innecessàries: Es poden eliminar.
UNITAT 6
.
UNITAT 5
Educació financera:
Estalvi: El consum futur gracies a l'ingres present.
Inversió:
Deute: El consum present gracies a ingressos futurs.
Pressupost: És un pla financer personlitzat que ens ajuda
a controlar les despeses i a treure el màxim profit dels
ingressos.
Despeses fixes obligatòries: No es poden deixar de
pagar ni es pot variar el seu import.
Despeses variables necessàries: Es poden reduir
però no eliminar.
Despeses innecessàries: Es poden eliminar.
UNITAT 6
Liquiditat: qualitat dels actius per a ser convertits en diners
efectius de forma immediata sense pèrdua significativa del
seu valor.
Risc: És el dany potencial que pot sorgir per un procés
present o esdeveniment futur.
Rendibilitat: Mide la tasa de devolución producida por un
beneficio económico respecto al capital total, incluyendo
todas las cantidades prestadas y el patrimoni neto.
Renda fixa: Inversió en què el prestatari/emissor està obligat
a fer pagaments d'una quantitat fixa en un termini fix.
Renda variable lletres: Inversió en què la recuperació del
capital invertit i la rendibilitat de la inversió no estan
garantides, ni són conegudes per endavant.
Bons: És un instrument de deute que emet una empresa
o administració pública per finançar-se.
Obligacions: És un deute a mitjà o llarg termini usada per
grans empreses per aconseguir diners com a préstec.
Diversificació: És la forma més eficaç de reduir el
risc total de les nostres inversions. Consiseix a
dividir els diners en plans d'inversió dierents
amb nivells de risc diferents.
Ràting: Un indicador que mesura la seguretat de
la inversió, i per tant, orienta sobre la seva
fiabilitat. Aquest ràting és emes per les agències
de qualificació de risc.
Solvència: La capacitat per feer front als deutes.
Hipoteca: Dret real de garantia, la forma més comuna de finançar
la compra d'un primer habitatge.
Deute: És un compromis de pagament obligat entre
dos entitats.
Interès: És el cost de llogar diners d'altri.
TAE: És un indicador que mesura el cost global d'un préstec,
ja que integra en un sol indicador totes les despeses de
l'operació.
Comissions bancàries: Càrrecs extra que poden ser
d'estudi, obertura i cancel·lació.
UNITAT 7
Diner legal: Són els bitllets i monedes, són diners
que existeixen fisicament.
Diner bancari: Són els diners que no existeixen
fisicament, diners que estan al banc.
Compte corrent: Compte bancari en el que es pot
disposar del fons de manera immediata
mitjançant xecs.
Compte d'estalvis: El mateix que al compte corrent,
només que aqui s'utilitza la llibreta d'estalvi.
Xec: Ordre de pagament al banc perquè lliuri una quantitat
especificada a qui s'indiqui, sempre que existeixin
fons suficients al compte.
efectius de forma immediata sense pèrdua significativa del
seu valor.
Risc: És el dany potencial que pot sorgir per un procés
present o esdeveniment futur.
Rendibilitat: Mide la tasa de devolución producida por un
beneficio económico respecto al capital total, incluyendo
todas las cantidades prestadas y el patrimoni neto.
Renda fixa: Inversió en què el prestatari/emissor està obligat
a fer pagaments d'una quantitat fixa en un termini fix.
Renda variable lletres: Inversió en què la recuperació del
capital invertit i la rendibilitat de la inversió no estan
garantides, ni són conegudes per endavant.
Bons: És un instrument de deute que emet una empresa
o administració pública per finançar-se.
Obligacions: És un deute a mitjà o llarg termini usada per
grans empreses per aconseguir diners com a préstec.
Diversificació: És la forma més eficaç de reduir el
risc total de les nostres inversions. Consiseix a
dividir els diners en plans d'inversió dierents
amb nivells de risc diferents.
Ràting: Un indicador que mesura la seguretat de
la inversió, i per tant, orienta sobre la seva
fiabilitat. Aquest ràting és emes per les agències
de qualificació de risc.
Solvència: La capacitat per feer front als deutes.
Hipoteca: Dret real de garantia, la forma més comuna de finançar
la compra d'un primer habitatge.
Deute: És un compromis de pagament obligat entre
dos entitats.
Interès: És el cost de llogar diners d'altri.
TAE: És un indicador que mesura el cost global d'un préstec,
ja que integra en un sol indicador totes les despeses de
l'operació.
Comissions bancàries: Càrrecs extra que poden ser
d'estudi, obertura i cancel·lació.
UNITAT 7
Diner legal: Són els bitllets i monedes, són diners
que existeixen fisicament.
Diner bancari: Són els diners que no existeixen
fisicament, diners que estan al banc.
Compte corrent: Compte bancari en el que es pot
disposar del fons de manera immediata
mitjançant xecs.
Compte d'estalvis: El mateix que al compte corrent,
només que aqui s'utilitza la llibreta d'estalvi.
Xec: Ordre de pagament al banc perquè lliuri una quantitat
especificada a qui s'indiqui, sempre que existeixin
fons suficients al compte.
...
No hay comentarios:
Publicar un comentario